dijous, 10 de desembre de 2009

Les llengües indoeuropees


És molt probable que els primers habitants d'Europa parlessin tots ells una mateixa llengua. De fet, les llengües europees més antigues de les que tenim notícia procedeixen d'un tronc comú: l'indoeuropeu, del que procedeixen també algunes llengües asiàtiques.

L’anomenat indoeuropeu és una llengua reconstruïda i hipotètica, que parlaven, es suposa, fa cinc milions d'anys, els habitants de les regions intermèdies entre l'Europa central i les estepes siberianes. Des d'aquestes regions es produïren una sèrie de migracions per causa de les quals una part d'aquells habitants es dirigiren cap a l'Orient arribant fins l’Índia, i una altra cap a l'Occident arribant fins la Bretanya i Espanya.

A partir del segle XIX s’establí, utilitzant mètodes comparatius, el parentiu entre les distintes llengües que s'estenen des de Ceilan fins a la façana europea de l'Atlàntic. En confrontar termes molt usuals s'arribà a la conclusió que aquestes llengües devien estar relacionades.

Sembla raonable induir que totes aquestes llengües es remunten a una primitiva llengua comuna, a la qual es donà el nom d'indoeuropeu. Tot això, naturalment és hipotètic, però el que és indiscutible és que l'indoeuropeu es reconstrueix artificialment a partir del grec, del llatí, del celta, etc..

Ininterrompudes onades de pobles indoeuropeus, en escampar-se per Europa i Àsia, van difondre la seva llengua i els seus costums. Però el pas dels segles i la separació geogràfica va crear diferències irreconciliables entre els dialectes de les diferents tribus, i l'indoeuropeu es va descompondre en una multitud de llengües derivades, tan és així que aquestes tribus, aquests pobles, ja no s'entenien entre ells.

Les principals llengües romàniques, a més de les hispàniques són les següents:

Francès. Parlat a França, sud de Bèlgica i part de Suïssa; també es parla en algunes zones del Canadà, Haití, algunes de les Petites Antilles i en els països que van pertànyer als imperis colonials francès i belga.

Provençal. Parlat al sud de França. A l'Edat Mitjana se l'anomenava langue d'Oc per diferenciar-lo del nord, anomenat langue d'Oil. Actualment també s'ha generalitzat el terme occità per designar-lo.

Italià. Parlat a la península itàlica, Sicília, Còrsega, Sardenya i al cantó suís de Tesino.

Retoromànic o ladí. Parlat en el cantó suís dels Gissons, en el Tirol italià i en la província italiana de Friul.

Sard. Parlat a Sardenya.

Dalmàtic. Actualment extingit. Es parlava a la província romana de Dalmàcia.

Romanès. Parlat a Romania i alguna petites zones de Iugoslàvia, Bulgària, Moldàvia, Istria, Albània i Grècia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada